SensiTeràpia

La sensoteràpia (Sensitherapy) és un enfocament terapèutic destinat a abordar les dificultats de processament sensorial i afavorir la integració sensorial general en persones amb autisme. L’objectiu és ajudar-les a gestionar i respondre als estímuls sensorials de manera més equilibrada i adaptativa. Tot i que el terme “Sensitherapy” no està reconegut universalment dins de la literatura científica, els principis i pràctiques que s’hi associen són similars als de la teràpia d’integració sensorial.
La Teràpia d’Integració Sensorial (SIT) és una modalitat de teràpia ocupacional dissenyada per ajudar les persones autistes amb dificultats de processament sensorial. Aquesta teràpia pretén millorar com el cervell rep, organitza i respon a la informació sensorial de l’entorn, contribuint a una millor coordinació motora, atenció i comportament.
La SIT s’adapta habitualment a les necessitats individuals i és aplicada per terapeutes ocupacionals. Per exemple, un terapeuta pot crear un programa personalitzat d’activitats sensorials per a un infant autista. No hi ha, però, un protocol estandarditzat universal per aplicar aquesta teràpia.
L’objectiu és ajudar els infants a integrar de manera més eficaç els diferents sentits: el tacte, l’olfacte, el gust, la vista, l’oïda i també els sentits relacionats amb el moviment corporal i l’equilibri. Es diu que la teràpia pot reduir conductes desafiants i repetitives, les quals poden estar associades a una mala regulació sensorial.
Alguns terapeutes també afirmen que la SIT pot ajudar en altres aspectes de l’autisme, com les dificultats en el joc, la regulació emocional o la interacció social.
La idea que les alteracions en el processament sensorial poden afectar la vida quotidiana va ser proposada per A. Jean Ayres, terapeuta ocupacional i psicòloga educativa, a les dècades de 1950 i 1960. Ayres va desenvolupar la teràpia d’integració sensorial a finals dels anys 70 com a intervenció per a infants amb dificultats en aquest àmbit.
Algunes modalitats estructurades d’aquesta teràpia es coneixen com a Intervenció d’Integració Sensorial Ayres (ASI), que se centra més clarament en objectius terapèutics i utilitza un enfocament sistemàtic.
Tot i que alguns estudis apunten que la teràpia podria ajudar a aconseguir determinats objectius, es necessita més recerca científica rigorosa i de qualitat per determinar-ne l’eficàcia real. A més, hi ha qüestions sense resoldre: funciona perquè redueix la hipersensibilitat (al tacte, per exemple), o perquè millora la capacitat d’organitzar múltiples estímuls? I aquests canvis tenen realment un impacte funcional en la vida diària?
Diversos estudis també han advertit sobre possibles efectes adversos, com un augment de les conductes d’autolesió en alguns casos, fet que ha generat preocupacions sobre la seguretat d’aquesta intervenció, especialment si no es fa sota supervisió professional adequada.