Mètode d’Estimulació Cerebral (BSM – Brain Stimulating Method)

Els mètodes d’estimulació cerebral són aproximacions innovadores que s’estan explorant com a possibles tractaments per a l’autisme. Aquests mètodes impliquen la estimulació directa o indirecta del cervell per influir en l’activitat neuronal i millorar diversos símptomes associats a l’autisme.
Les dues formes més comunes d’estimulació cerebral per a l’autisme són la estimulación magnètica transcranial (TMS) i l’estimulación transcranial per corrent continu (tDCS).
La TMS utilitza camps magnètics per induir corrents elèctrics en àrees específiques del cervell. Consisteix a col·locar una bobina sobre el cuir cabellut que genera un camp magnètic capaç de travessar el crani i estimular l’activitat neuronal.
La tDCS aplica un corrent elèctric de baixa intensitat mitjançant elèctrodes situats sobre el cuir cabellut per modular l’activitat neuronal. Aquesta tècnica altera l’excitabilitat de les neurones, fent-les més o menys propenses a disparar i fomentant la plasticitat neuronal. Les zones activades estan relacionades amb funcions cognitives i la interacció social.
Els estudis inicials sobre TMS i tDCS han mostrat resultats prometedors en la millora de diversos símptomes de l’autisme. Tot i això, aquestes conclusions són preliminars i necessiten una validació més extensa.
Molts estudis tenen mostres petites, cosa que dificulta la generalització dels resultats. A més, la majoria de la recerca es centra en efectes a curt termini, amb dades limitades sobre els resultats i la seguretat a llarg termini. Els efectes sostenibles i la seguretat prolongada d’aquestes teràpies encara no es coneixen bé i requereixen més investigació.
En resum, les tècniques com la TMS i la tDCS ofereixen vies prometedores per millorar símptomes relacionats amb les habilitats socials, les funcions cognitives i la regulació del comportament en persones amb autisme. Tanmateix, l’evidència actual és preliminar i calen més estudis per establir-ne l’eficàcia i seguretat a llarg termini.
Les famílies i cuidadors han de consultar sempre amb professionals sanitaris abans d’explorar aquestes opcions, que s’han d’incloure dins d’un pla de tractament ampli i basat en l’evidència.