Optometria comportamental

L’optometria conductual és una branca de l’optometria que se centra en com les habilitats visuals interactuen amb el comportament i l’aprenentatge. Els defensors d’aquesta disciplina afirmen que l’optometria conductual pot millorar diverses dificultats visuals i desenvolupamentals en infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA), com ara el control dels moviments oculars, la percepció visual i la coordinació mà-ull. Tanmateix, l’evidència científica que recolza l’eficàcia de l’optometria conductual per tractar els símptomes relacionats amb l’autisme és limitada. Hi ha poques investigacions específiques que avaluïn l’efectivitat de l’optometria conductual en l’autisme. La majoria d’estudis sobre optometria conductual es centren en problemes generals de processament visual o dificultats d’aprenentatge, però no en l’autisme. El suport principal per a l’ús de l’optometria conductual en l’autisme prové de casos clínics o testimonis anecdòtics, on pares o professionals informen de millores en el comportament o l’aprenentatge. La teràpia visual sovint requereix múltiples sessions durant un període prolongat, cosa que pot suposar un cost elevat per a les famílies. L’esforç econòmic i temporal pot no estar justificat, atès que l’evidència sobre la seva eficàcia en l’autisme és limitada.