Factor de creixement similar a la insulina (IGF-1)

La IGF-1 és una hormona produïda principalment al fetge en resposta a l’estimulació de l’hormona de creixement (GH). Té un paper important en el creixement cel·lular, la reparació dels teixits i la neuroplasticitat. En els últims anys ha crescut l’interès pel possible paper de l’IGF-1 en el tractament d’alguns aspectes de l’autisme, especialment en infants amb determinades condicions genètiques associades a l’autisme, com la síndrome de Phelan-McDermid i la síndrome de Rett.
L’hormona de creixement (GH) és una hormona peptídica que té un paper clau en la regulació del creixement, el metabolisme i el desenvolupament tant en infants com en adults. En contextos mèdics, la teràpia amb hormona de creixement s’utilitza habitualment per tractar trastorns del creixement, com la deficiència d’hormona de creixement (GHD) o condicions com la síndrome de Turner o la síndrome de Prader-Willi. Tanmateix, hi ha un interès creixent i especulació sobre si l’hormona de creixement podria tenir beneficis potencials per a infants amb autisme, especialment pel que fa a la millora de la funció cerebral, la conducta o el desenvolupament. Alguns investigadors plantegen que, com que la GH pot influir en el creixement cerebral i el desenvolupament cognitiu, podria contribuir a millorar alguns símptomes de l’autisme, especialment els relacionats amb la funció cognitiva o el desenvolupament social.
Actualment hi ha molt poca recerca que investigui directament l’ús de l’hormona de creixement en infants amb autisme. La majoria d’estudis se centren en la teràpia amb GH en infants amb deficiència d’hormona de creixement o amb altres condicions genètiques que poden associar-se a trets autístics, com la síndrome de Prader-Willi.
Alguns estudis preliminars sobre l’IGF-1 han mostrat beneficis potencials en infants amb la síndrome de Phelan-McDermid, una condició genètica associada a l’autisme. Aquests estudis suggereixen que l’IGF-1 podria millorar la conducta social i les habilitats de llenguatge en aquests infants, però la recerca es limita a subtipus genètics molt específics i no és aplicable a tots els infants amb autisme.
La teràpia amb GH pot comportar efectes adversos, especialment quan s’utilitza inadequadament o en persones sense una deficiència diagnosticada d’hormona de creixement. Alguns efectes secundaris freqüents inclouen dolor articular, retenció de líquids, augment del risc de diabetis i possibles alteracions en el creixement ossi.
La seguretat a llarg termini de la teràpia amb hormona de creixement, especialment quan s’administra a infants sense una indicació mèdica clara, no està ben establerta. Alguns estudis apunten que la teràpia prolongada amb GH podria augmentar el risc de certs tipus de càncer o de trastorns metabòlics, tot i que aquestes qüestions encara s’estan investigant.
L’administració d’hormona de creixement a infants amb autisme que no tenen una deficiència diagnosticada d’aquesta hormona o una condició relacionada planteja qüestions ètiques importants. La teràpia amb GH és costosa, invasiva (requereix injeccions regulars) i comporta riscos que poden superar els possibles beneficis, que avui per avui continuen sent especulatius.