Teràpia d’exposició

L’exposició terapèutica, utilitzada tradicionalment en el tractament dels trastorns d’ansietat, consisteix a exposar gradualment i de manera sistemàtica una persona als objectes, activitats o situacions que tem, en un entorn controlat, amb l’objectiu de reduir l’ansietat i millorar els mecanismes d’afrontament.
Tot i que no és un tractament habitual per si sol en l’autisme, la teràpia d’exposició es pot adaptar i integrar dins d’enfocaments terapèutics més amplis per ajudar les persones amb autisme a gestionar l’ansietat, les sensibilitats sensorials i altres dificultats relacionades.
Encara que la teràpia d’exposició ha demostrat ser molt eficaç en els trastorns d’ansietat i els trastorns obsessivocompulsius, la seva eficàcia en el tractament dels símptomes nuclears de l’autisme, les sensibilitats sensorials i altres condicions és qüestionada.
Cal actuar amb precaució, ja que la teràpia d’exposició pot resultar molt aversiva si no es duu a terme de manera adequada i progressiva.