Integració estructural

La Integració Estructural, també coneguda com a Rolfing, és una tècnica de treball corporal que té com a objectiu millorar la postura, el moviment i l’alineació física general mitjançant manipulació profunda dels teixits tous i alliberament miofascial. Desenvolupada per Ida Rolf, aquesta metodologia se centra en reorganitzar el teixit connectiu del cos (fàscia) per afavorir un millor equilibri estructural i funcional.
Tot i que principalment s’utilitza per tractar problemes musculoesquelètics, alguns professionals han explorat la seva aplicació en persones amb autisme. Tanmateix, hi ha una evidència científica molt limitada sobre l’eficàcia del Rolfing específicament en l’autisme. La majoria dels estudis disponibles es concentren en problemes físics generals i no aporten dades sòlides ni concloents sobre cap benefici significatiu en relació amb els símptomes centrals de l’autisme, com ara les dificultats de comunicació social, les conductes repetitives o els problemes de processament sensorial.
El Rolfing implica una manipulació profunda dels teixits tous, la qual cosa pot resultar físicament intensa. Per a infants amb autisme, que sovint presenten hipersensibilitat tàctil o dificultats sensorials, aquest tipus d’intervenció pot generar incomoditat o malestar.
A més, les sessions de Rolfing poden ser costoses, i davant l’absència d’evidència clara sobre la seva eficàcia en autisme, invertir-hi pot no ser una decisió adequada per a moltes famílies. Quan aquest mètode s’ofereix com a tractament dels símptomes nuclears de l’autisme, pot considerar-se una pràctica enganyosa o inacceptable des del punt de vista ètic.
Cal destacar que el Rolfing sovint es presenta com a complement de la teràpia craneosacral. Per a més informació, vegeu l’entrada corresponent a aquesta intervenció.