Estimulació del nervi vague

L’estimulació del nervi vague (Vagal Nerve Stimulation, VNS) és un tractament mèdic que consisteix a enviar impulsos elèctrics al nervi vague, que s’estén des del tronc encefàlic fins a l’abdomen. S’utilitza principalment per tractar l’epilèpsia i la depressió resistent al tractament.
Recentment, hi ha hagut interès a explorar la VNS com una possible intervenció per a l’autisme, especialment per abordar símptomes com l’ansietat, l’agressivitat i la regulació emocional.
La VNS implica la implantació d’un dispositiu sota la pell, habitualment al pit, que envia impulsos elèctrics al nervi vague. Aquests impulsos arriben al cervell, on poden influir l’activitat cerebral i l’alliberament de neurotransmissors.
La recerca sobre l’ús de la VNS en l’autisme encara es troba en etapes exploratòries. Alguns estudis petits i informes de casos suggereixen que podria ajudar a reduir símptomes com la irritabilitat, l’agressivitat i l’ansietat en persones amb autisme, especialment en aquelles que també tenen epilèpsia. Tot i això, els resultats són dispars, i no hi ha consens sobre l’eficàcia d’aquesta tècnica per a l’autisme.
Els estudis realitzats fins ara han estat petits, i calen assaigs més amplis i rigorosos per determinar-ne la seguretat i eficàcia en l’autisme.
La VNS requereix una intervenció quirúrgica per implantar el dispositiu, la qual comporta riscos com infeccions, hemorràgies i complicacions derivades de l’anestèsia. Els efectes secundaris més freqüents inclouen veu ronca, mal de gola, tos i dificultat per respirar, especialment quan el dispositiu està actiu. Aquests efectes poden resultar molestos o angoixants per a algunes persones amb autisme.
L’estimulació del nervi vague és una intervenció emergent i experimental per a l’autisme, amb una recerca limitada i resultats mixtos. Tot i que mostra cert potencial, especialment en casos amb epilèpsia associada, és invasiva i comporta riscos importants.
Les famílies han de valorar amb molta cura els possibles beneficis i riscos, i prioritzar tractaments menys invasius i basats en evidència científica. És fonamental consultar amb professionals sanitaris qualificats i assegurar un seguiment mèdic estricte si es considera la VNS com a part del pla terapèutic per a l’autisme.