Teràpia visual

La teràpia visual és un tipus de tractament que s’utilitza per millorar les habilitats visuals i abordar problemes de visió com l’alineació dels ulls, el seguiment visual, l’enfocament i la coordinació. Sovint s’aplica en condicions com l’estrabisme (ulls creuats), l’ambliopia (ull mandrós) i altres problemes de visió binocular.
Alguns professionals proposen la teràpia visual com a tractament per a l’autisme, suggerint que pot ajudar amb dificultats en el processament visual, la integració sensorial i fins i tot símptomes conductuals. No obstant això, l’evidència científica que avala la teràpia visual per a l’autisme és molt limitada i controvertida.
La teràpia visual consisteix en exercicis i activitats dissenyades per millorar la capacitat dels ulls de treballar conjuntament i processar la informació visual. Sovint inclou l’ús de lents, prismes, filtres i programes informàtics.
La recerca científica sobre l’eficàcia de la teràpia visual específicament per a l’autisme és molt escassa. La majoria dels estudis disponibles són petits, manquen de rigor metodològic o són anècdotes. Alguns defensors argumenten que la teràpia visual pot ajudar amb dificultats en el processament visual que podrien contribuir a problemes conductuals en l’autisme, com la manca de contacte visual o les dificultats en la consciència espacial. Tot i això, aquestes afirmacions no estan ben recolzades per la recerca científica.
La teràpia visual pot ser molt costosa i requereix temps, amb sessions que sovint s’estenen durant mesos o fins i tot anys. Donada la manca d’evidència sobre la seva efectivitat en l’autisme, potser no sigui la millor inversió de recursos.
La teràpia visual és adequada quan hi ha problemes oculars evidents com l’estrabisme, l’ambliopia o altres problemes binoculars. Però oferir la teràpia visual com a mitjà per millorar el contacte visual, fomentar la interacció social, la lectura, les funcions cognitives o altres símptomes principals de l’autisme pot considerar-se un engany.