Zinc

El zinc és un mineral essencial en petites quantitats que juga un paper fonamental en diversos processos biològics, com ara la funció immunitària, la síntesi de proteïnes, la cicatrització de ferides i la síntesi de l'ADN. En el context de l'autisme, el zinc ha despertat interès per la seva importància en el desenvolupament i funcionament del cervell.
Alguns estudis han informat de nivells més baixos de zinc en infants amb autisme en comparació amb infants neurotípics. Això ha portat a la hipòtesi que una deficiència de zinc podria contribuir a alguns dels símptomes de l’autisme, com les dificultats en la comunicació, la interacció social i les conductes repetitives.
Diversos estudis han trobat que els infants amb autisme poden tenir nivells baixos de zinc en sang o en cabell. No obstant això, no està clar si això és una causa o una conseqüència de la condició. Aquests estudis no estableixen un vincle directe entre la deficiència de zinc i el desenvolupament o la gravetat dels símptomes de l’autisme.
Un excés de zinc pot provocar efectes adversos, com ara nàusees, vòmits, pèrdua de gana, dolors abdominals, mal de cap i, en casos més greus, disfunció del sistema immunitari i deficiència de coure.
Tot i que el zinc és essencial per a la salut, les evidències que donen suport al seu ús com a tractament per a l’autisme no són prou sòlides com per recomanar-lo com a teràpia principal. Una confiança excessiva en la suplementació amb zinc podria desviar l’atenció d’intervencions més efectives i basades en l’evidència.
Abans de considerar la suplementació amb zinc per a un infant amb autisme, cal consultar amb un professional sanitari per valorar si realment és necessària i segura. Això és especialment important perquè un excés de zinc pot ser perjudicial. En general, l’enfocament més segur i recomanable és mantenir una alimentació equilibrada, rica en fonts naturals de zinc com la carn, les llegums, els fruits secs i les llavors.