Immunoglobulina

La teràpia amb immunoglobulina (coneguda també com a immunoglobulina intravenosa o IVIG) és un tractament utilitzat habitualment per abordar trastorns del sistema immunitari. Atès que algunes teories emergents suggereixen que el trastorn de l’espectre autista (TEA) podria implicar disfuncions immunitàries o inflamació, s’ha proposat l’IVIG com a possible tractament per a l’autisme. Tot i això, l’evidència sobre la seva eficàcia en l’autisme és extremadament limitada, i aquest tractament comporta riscos importants.
La investigació sobre l’ús de l’IVIG en l’autisme és molt escassa, i només existeixen alguns estudis petits, mal dissenyats, i informes de casos aïllats. Aquests estudis no aporten proves sòlides que demostrin que l’IVIG sigui un tractament efectiu per a l’autisme.
L’IVIG és una teràpia potent que comporta riscos significatius, com ara reaccions al·lèrgiques, coàguls sanguinis, dany renal i infeccions. No és un tractament que s’hagi d’utilitzar a la lleugera, especialment en infants que potser no el necessiten.
A més, es tracta d’un tractament molt costós, que pot ascendir a milers d’euros per sessió. Normalment, es reserva per a persones amb deficiències immunitàries greus o malalties autoimmunes, i el seu ús en l’autisme es considera experimental.
L’IVIG pot provocar efectes adversos greus, fins i tot potencialment mortals. Per això, les famílies han d’estar plenament informades sobre aquests riscos abans de considerar aquest tractament per a un infant amb autisme. Sovint, el potencial de perjudici supera els beneficis, que no estan demostrats ni ben establerts.
Alguns professionals poden oferir IVIG com a tractament per a l’autisme sense un aval científic suficient. Les famílies haurien de tenir molta precaució amb clíniques alternatives o no regulades que fan afirmacions exagerades sobre els beneficis de l’IVIG en l’autisme. És fonamental recórrer sempre a professionals mèdics titulats que segueixin pràctiques basades en l’evidència.