Probiòtics

Els probiòtics, que són microorganismes vius que afavoreixen la salut intestinal, han despertat interès com a possible intervenció per a l’autisme (TEA). El concepte de l’eix intestí-cervell, que suggereix una connexió entre la salut digestiva i la funció cerebral, ha impulsat la investigació sobre si els probiòtics podrien alleujar alguns símptomes de l’autisme. Tanmateix, l’evidència científica que avala l’ús de probiòtics com a tractament per a l’autisme encara és preliminar, i les famílies haurien d’abordar aquesta opció amb precaució.
Els probiòtics són bacteris i llevats vius que poden ajudar a millorar o restaurar l’equilibri de la flora intestinal. Les soques més habituals inclouen Lactobacillus i Bifidobacterium. Es poden consumir en forma de suplements o a través d’aliments fermentats com el iogurt, el quefir, el xucrut o la kombutxa.
La justificació de l’ús de probiòtics en l’autisme es basa en la idea que millorar la salut intestinal podria influir positivament en la conducta i la funció cognitiva a través de l’eix intestí-cervell, una xarxa de comunicació entre el tracte gastrointestinal i el sistema nerviós central.
Alguns estudis petits i models animals suggereixen que els probiòtics podrien ajudar a millorar problemes digestius en infants amb autisme, cosa que, al seu torn, podria reduir la irritabilitat i millorar la conducta. No obstant això, aquests estudis sovint són limitats pel seu abast o metodologia, i molts no s’han replicat en assaigs més grans i rigorosos.
Hi ha informes que suggereixen que els probiòtics podrien millorar la comunicació social, reduir les conductes repetitives i disminuir l’ansietat en infants amb autisme. Tot i això, les evidències són inconsistents i la majoria dels estudis només mostren millores modestes, si és que n’hi ha.
El resultat més consistent és que els probiòtics poden alleujar problemes digestius com el restrenyiment o la diarrea en alguns infants amb autisme. Tot i que això pot millorar indirectament l’estat d’ànim o la conducta, l’impacte directe sobre els símptomes nuclears de l’autisme encara no està clar.
Els probiòtics es consideren, en general, segurs per a la majoria de persones, inclosos els infants, però no estan exempts de riscos. En casos rars, poden causar infeccions, especialment en persones amb el sistema immunitari debilitat.
Els suplements probiòtics no estan regulats amb la mateixa rigorositat que els medicaments, de manera que la qualitat i la potència poden variar considerablement entre productes. Alguns poden no contenir les soques que anuncien o tenir nivells més baixos de bacteris vius dels que s’indiquen a l’etiqueta.
Abans de començar un tractament amb probiòtics, és fonamental consultar amb un professional sanitari, especialment si l’infant té condicions mèdiques prèvies o pren medicació. El metge pot recomanar la soca i la dosi adequada, i fer-ne un seguiment per detectar possibles efectes adversos.